28 d’abril de 2013

El poder del videolit per a recrear una lectura

Portada del treball de Sandra Hurtado
Es coneix el videolit com una "càpsula audiovisual que s’articula a partir d’un text literari, que s’inclou en les estratègies d’aprenentatge actiu a través d’un projecte de creació." La xarxa social videolit.org aplega projectes transversals que utilitzen l’art i la literatura. Des de 2005 vol ser una plataforma d’intercanvi del treball d’artistes i pedagogs que treballen amb la paraula i la imatge amb finalitats creatives, formatives i divulgatives: dansa, performances, videolits, publicitat, disseny i metodologies d’aprenentatge. Per a poder veure els treballs cal registrar-se en el web o buscar-los a YouTube, on se'n troben uns quants exemples sota l'etiqueta homònima, la majoria, creats des de la poesia. Aquests responen a la recitació del poema, oral, escrita o cantada, la selecció d'unes imatges fixes o en moviment que l'acompanyen, de vegades amb efectes sonors i musicals.
Arran del meu interés pels relats digitals, ara fa tres anys, vaig aterrar també sobre aquest gènere audiovisual quan la col·lega Anna Gascón ja l'havia introduït a les seues classes de literatura per tal de facilitar l'expressió "performativa" -de performance- o creativa després de les lectures de poesia que havia promogut a les classes.
Si comparem ambdós gèneres, relats digitals i videolits, la diferència fonamental rau en l'estructura de la matèria creada. El relat digital és una construcció narrativa creada totalment o parcialment sobre materials nous per a relatar una història personal o vivencial amb un esquema i funció semblant a la narrativa clàssica, mentre que el videolit pretén subratllar la novetat i l'originalitat en la forma de percepció i d'expressió del text usat com a suport o esquelet.
Els resultats dels pocs videolits que han realitzat els meus alumnes, amb desconeixements "aparents" del llenguatge i els codis artístics, acaben sent book trailers -tràilers de llibres- en la majoria dels casos, tot i aportant el seu punt de vista sobre el material narrat: lúdic, realista, emotiu. Una de les causes és que treballen sobre textos narratius o teatrals, molt més extensos que un poema, amb la qual cosa sí que els reescriuen o escurcen. Són videolits aquests productes multimèdia?: Nit de divendres (novel·la) Monopatins (teatre). Jo diria que sí, però m'és difícil entreveure les fronteres del que és o no un videolit. Sembla que amb la poesia el gènere resta més delimitat.

Siga com siga, trobe que el gènere del videolit té interés per a l'educació literària per tal com hi ha manipulació textual (o, si més no, un transvasament) i reescriptura per mitjà de nous codis: visual i sonor, que l'enriqueixen i que serveixen alhora per a focalitzar objectius d'ensenyament concrets, d'anàlisi i d'avaluació. És clar que l'exploració artística dels meus alumnes en la comunicació multimodal està encara en les primeres temptatives. I tanmateix, què deu tenir el videolit que els atrau com a fórmula per a expressar-se artísticament i endinsar-se en terrenys inexplorats amb les seues lectures? Doncs, potser és el fet que se n'ix del treball clàssic "de lectura", com moltes altres propostes força interessants que s'han fet en alguns blogs de llengua (El Quijote sincopado, de Toni Solano, per exemple).
Entre les activitats creatives que vaig suggerir fa uns dies al blog d'aula, la del videolit ha sigut la millor valorada pels alumnes de 1r de Batxillerat per tal de realitzar-la sobre l'obra Terra baixa, del dramaturg Àngel Guimerà. Indubtablement, l'oportunitat convida els estudiants a participar com a creadors en el món multimèdia que habiten. Per aquest motiu hem obert una pàgina d'urgència al blog de primer per tal d'orientar, que no limitar, el procés de motivació, elaboració i avaluació. 
Per a ajudar a pensar el text que han de redactar els hem suggerit aquestes idees:
De segur que l'obra conté alguns passatges interessants, sorprenents, algunes frases que voleu destacar pel contingut o l'ensenyança. És possible que alguna situació creada en la història siga digna de menció per la bellesa o la lletjor, per l'emoció... Els personatges representen valors i actituds reprovables o bé lloables. Els escenaris i paisatges us suggereixen o porten a la memòria altres escenes viscudes personalment, altres relats llegits, pel·lícules... Qualsevol element de l'obra us pot dur a la ment una música o cançó, una novel·la llegida abans, una pel·lícula, un moment històric, un poema... Potser hi ha una cosa externa al llibre que voleu relacionar amb ell: la vostra situació de lectura, el que us rodeja, el que passa al món mentre llegiu, com deu ser l'autor/a que l'ha escrit, què s'ha plantejat abans de posar-se a inventar el relat, l'època en què està escrita. També podeu pensar què farien altres lectors abans / durant / després de la lectura del llibre, etc.
Però, és clar, els models que els hem oferit prèviament són els narratius ja esmentats i els poètics, tan abundants.
Què esperem aconseguir? Que s'ho passen bé amb aquesta provatura i que ens relaten a tots el Making of del procés creatiu. A més de gaudir del vídeo que ens proposen, aprendrem també per on apareixen els coneixements previs, les muses, la incorporació d'elements de la lectura, la relació amb altres productes culturals i la manera de cooperar per parelles, si ha sigut el cas. En dues setmanes en veurem alguns resultats.
- - - - - -
P.S. >> Investigació de Sandra Hurtado Escobar: El poder del videolit. Supervisada per Aleix Cort, Misericòrdia Pedrola i Laura Borràs. Replegue ací les darreres línies de la pàg. 5 de l'estudi perquè ens poden orientar millor en la concreció del gènere. Aquest document l'he trobat quan anava a redactar el post i no l'he pogut incorporar al discurs ni a les propostes que havia fet als alumnes, però em sembla molt útil per a futures aplicacions en l'aula. Convé llegir-lo complet:
El punt de partida [del videolit] és l'anàlisi d'un autor, una obra literària, un text de interés artístic, ... Així, es tracta de dur a terme una interpretació del text, una comprensió dels sentiments que l'autor aboca en la seua obra, entendre la visió de l'autor, per després poder plasmar-la al videolit​​, des d'una òptica pròpia, una visió personal i íntima del text analitzat. La interpretació que s'efectua no està sotmesa a cap tipus de normes ni restriccions, de manera que el creador del videolit ​​podrà aprofitar, de manera conscient o inconscient, als seus coneixements, experiències, gustos i impressions en tal procés. La subjectivitat en la creació va acompanyada, sens dubte, per la llibertat a l'hora de mostrar una percepció particular.
P.S. (18-5-2013) >> Vull incloure al post la rúbrica d'avaluació del videolit que hem elaborat amb un grup de Batxillerat conjuntament per tal d'analitzar i valorar el producte multimèdia dels estudiants. Vam discutir a classe els aspectes principals que un videolit basat en una obra de teatre havia de contemplar. Els vuit primers apartats són les idees bàsiques que els estudiants van proposar en el debat, reformulades, finalment, pel professor. En la redacció vam acostar els objectius al model de rúbrica estàndard que ja hem aplicat a la creació de relats digitals. Com es pot observar, hi ha tres gradacions: (bé, regular i malament) a fi de fer-ne l'anàlisi més senzill. Ara bé, trobe que probablement hauria sigut necessari introduir-hi una quarta barra de puntuació per a poder destacar millor els productes més reeixits com a models que promouen la creativitat dels altres. I avance la primera reflexió per l'experiència recent en l'avaluació que hem fet dels videolits. En un apunt pròxim parlaré d'aquesta activitat creativa.
>> Recomane el post recent de Carme Bové: Vídeo i literatura, "Videolit" per ampliar el concepte.

2 comentaris:

josri ha dit...

Com sempre, expliques un treball molt interessant. A les meues classes de Valencià he utilitzat el Windows Live Movie Maker per a fer "Videollibres" i ha estat una bona experiència.
De veure el treball d'Ana Basterra, al País Basc, he adoptat el photopeach i també éstà bé.

Antoni de la Torre ha dit...

Gràcies, Josri. La darrera versió (2012) del Movie Maker és senzillament molt bona per a editar els vídeos. Imagine que quan dius "videolllibres" deus fer referència als "tràilers" sobre títols. Jo estic veient els productes que han fet els alumnes i trobe que podria catalogar-los en quatre "gèneres" diferents. En parlaré pròximament. Quant al Photopeach, per a iniciar-se o per a gent poc experta i nens petits no va malament. Ara bé, té limitacions tècniques i fa uns mesos aquest web tingué problemes perquè desaparegueren mil·lers de muntatges, alguns n'eren meus.
Salutacions.