Crear i preservar contingut en la web 2.0: Scoop.it

D'alguna manera tots els usuaris de la web 2.0 ho fem, ja siga retuitejant, citant als blogs, marcant favorits a Diigo, descarregant documents aliens a Scribd, copiant als wikis... Es tracta de preservar o conservar la informació trobada a Internet no sols per etiquetar-la, enllaçar-la o emmagatzemar-la, sinó també per rellançar-la i distribuir-la organitzadament sota una nova classificació i plataforma. És la remescla dels continguts que ara, amb els nous dispositius de mashup apareguts els darrers mesos ens permeten fer visibles a l'audiència del web els nostres continguts sindicats o seleccionats units per un eix temàtic i amb una aparença de diari digital o de bitàcola. 

Les darreres setmanes n'he conegut dues aplicacions noves: paper.li (exemple d'ús, TecnoloTIC) i scoop.it (exemple, Investigant Google+). La primera plataforma permet crear una mena de periòdic en línia amb informació publicada a Twitter o Facebook. Les seccions vénen predeterminades i només hem de fer alguns clics per a penjar i renovar-hi els continguts. Bloggea2 n'explica el funcionament. La segona m'agrada més. És com la creació d'una altra bitàcola amb el contingut selecte que podrem consultar posteriorment i alhora compartim. El títol i subtítol que hi donem ens ajudarà a delimitar el tema dels posts i les notícies triades. Podem crear tant scoops com temes vulguem desenvolupar. L'organització i el funcionament són extremadament senzills. A més, permet crear noves entrades com si d'una bitàcola personal es tractara. També podem recomanar enllaços publicables a altres editors-preservadors per mitjà del seu scoop. Finalment, es pot incrustar un widget en qualsevol pàgina web per a presentar els 10 darrers posts del nostre scoop.it, tal com podeu veure en la barra lateral d'aquest blog. Wwwhat's new presentava aquesta aplicació al mes de gener.

Ambdues plataformes estan sent molt usades els darrers mesos i crec que assistim a una forta expansió en detriment d'utilitats que em semblen molt bones per al treball col·laboratiu però poc conegudes com ara els grups de Diigo, una selecció de marcadors favorits sobre un àmbit concret feta per un grup actiu de participants. Vegeu-ne dos exemples: Grup 'Lo mejor de la blogosfera educativa' (amb 188 membres) i grup 'Edutictac' (29 membres). Que jo sàpia, només Diigo permet treballar en equip i envia correus informatius periòdics amb les noves adreces web compartides pels membres de cada grup. Paper.li i Scoop.it permeten recomanar publicacions als editors i també la subscripció a les actualitzacions per mitjà del correu electrònic.

Ben mirat, totes aquestes eines de marcatge i redistribució de continguts són complementàries i tenen una alta dosi d'aprofitament didàctic. Jo m'imagine, per exemple, proposant una selecció de continguts web als alumnes per acarar un treball o activitat determinada, de manera que facen públiques les recerques i justifiquen la tria, o bé que el seu producte final forme part en una entrada nova de scoop.it del corpus d'investigació. En fi, que llegint sobre el tema de la remescla, m'ha interessat avui aquest post que traduïsc perquè delimita ben bé les dues activitats que solem practicar els usuaris digitals amb la informació: la creació i la conservació de continguts. Heus ací un post que aborda els perfils d'un enunciador de la web 2.0.
Tant la creació de continguts com la preservació de continguts poden ajudar-lo a posicionar-se com un recurs en línia de confiança. Però abans d'actuar en ambdós terrenys, considere una estratègia per als continguts que publica. D'aquesta manera, ja siga creant o bé preservant continguts, ha d'estar segur que el contingut que comparteix és valuós i útil per al seu públic seguidor.
Llavors, quina és la diferència entre convertir-se en un creador o en un preservador de continguts?
Un creador de continguts és el que identifica les "necessitats" de la seua audiència i tracta d'ajudar amb la creació de contingut original i de gran rellevància. I quan es crea contingut útil i valuós, aquest no només és absorbit i apreciat, sinó també compartit i redistribuït... per acabar redirigint-se els seus continguts cap a vostè.
Un comissari de contingut és una persona que tamisa a través del web per trobar i mostrar el contingut més rellevant per a la seua audiència. Una espècie de caçador-recolector 2.0! Un comissari de contingut reflexiu és més que un locutor de la informació. És algú que entén la seua marca i el seu públic prou bé com per identificar la rellevància dels continguts, així com el millor context per compartir.
Quan li arribe l'hora de triar el mode d'operar, no es preocupe, vostè no necessita afanyar-se! De fet, pot equilibrar el contingut que vostè crea amb el contingut que preserva. Seguint aquest camí esdevé més apte per a ser consistent amb el seu ús compartit en línia. I com més compartisca el contingut de gran valor pertanyent a una àrea particular... més ben rebut esdevindrà com assessor de confiança en aquesta àrea temàtica. [Font: 'Content Creation vs. Content Curation']

Comentaris