El MEME de l'any, amb recapitulació del curs escolar


Felipe Zayas em llança el guant amb el MEME de l'any que no puc eludir. Es prepara la segona trobada d'edublocs a Ayerbe per a les primeries de juliol i ja estan manant faena prèvia. Però si ens veurem allí! El meme resa així:
"Imagina que tens un col•lega que imparteix la teua assignatura i vol incorporar les TIC en la seua assignatura per al curs que ve. Et demana, ja que li sona que tu tens un bloc i emboliques amb aquestes coses, en busca de consell. Què li diries? Quines serien les claus perquè el teu company tinguera èxit en aquesta tasca?"
Hi ha moltes maneres de tenir èxit en una tasca semblant, depén tan sols de les expectatives i de la treva que un es done per a començar experimentant. Els resultats i la gratificació vénen de seguida amb petits objectius. Però, abans d’entrar a donar consells, relataré molt breument la meua experiència iniciàtica d’enguany.

Arran de la trobada de ROA, de la qual em vaig assabentar a posteriori, vaig sentir un renovat interés per les possibilitats educatives d’internet, sempre havia volgut fer una mena de pàgina web on deixar material propi i de l’alumnat, models d’on generar coneixements (o llums) de forma atractiva. Seguint les experimentacions tècniques que publicava Felipe Zayas quasi diàriament al seu bloc Darle a la lengua (ajuda impagable), vaig esdevenir autodidacta. Però als edublocs circulaven encara poques idees d’explotació didàctica sobre la llengua amb tants recursos com hi mostraven. Vaig obrir tres blocs didàctics: aquest, de perfil general, La paraula vola, el de 2n de Batxillerat Segon de Bat, i el de capacitació del professorat Curs superior de valencià. Amb el primer he anat funcionant irregularment, i als darrers mesos, he decaigut totalment en les publicacions –crisi d’identitat blocaire i que no puc estar en tot. De manera que em vaig centrar en la creació de tres wikis d'aula certament interessants. Al bloc de Batxillerat, hi he publicat material d’aula i els alumnes han reproduït treballs d’una excursió a Elx en diferent suport: sonor, video, power point, diaporames, escrits en la primera avaluació. També van participar en alguns comentaris a entrades. El bloc destinat a un curs de llengua al professorat no va servir més que de presentació del mitjà. Com que no vaig dedicar temps a treballar-lo amb l'alumnat marcant objectius, no hi van participar. Era evident.

Va ser arran de conéixer com funcionaven els wikis quan vaig descobrir un mitjà que em semblava més útil per a les meues propostes de treball de producció escrita. Com diria Lu aproximadament: els alumnes hi creen el seu propi coneixement seleccionant, reproduint i creant en aquest espai, però sobretot el comparteixen entre ells. El primer wiki va ser a gener: Diccionari per a ociosos. Després de llegir l’obra homònima de Joan Fuster, l’alumnat havia de redactar dos escrits de caire assagístic inspirats en l’estil fusterià, i deixar-los en el wiki. Hi accedien des de llurs cases o des de les aules d’informàtica, fora de l’horari de classe. En la tercera avaluació, en llegir les Històries del senyor Keuner, de B. Brecht, van crear un segon wiki on havien de respondre dues qüestions a triar entre onze. Es tractava que investigaren autors i època de l’Alemanya d’entreguerres, i que inventaren dos microtextos a l’estil brechtià, seguint el relat. Els alumnes de 3r ESO també han dit la seua. Han buscat i gravat a classe contes d’arreu del món per a reproduir-ne text i gravació al wiki Contes del món. Ací he sigut jo el manifasser que introduïa les dades, per la qual cosa hi queda pendent l’aparició de molts textos que m’han enviat per e-mail i que deuen haver revisat ells prèviament. Encara és per tancar definitivament.

Una primera conclusió és que ells estan molt contents d’haver treballat amb aquests nous mitjans -han rebut per mail també el seu treball col·lectiu en format HTM-, i jo he detectat més interés a les classes i la seua busca de la “correcció” davant el nou “àmbit d’ús” de la llengua. Han millorat en l’expressió oral i han incrementat el lèxic notablement, no tant en l’ortografia. Però aquests recursos trobe que funcionen a llarg termini. I si continuen per aquest camí, els estudiants poden esdevenir bons redactors i comunicadors.

Així doncs, des de la meua curta experiència i observant les meues sensacions finals jo proposaria al company que s’inicia aquests punts (i responc així el MEME):

1. Dedica’t un breu temps a llegir blocs educatius de diverses matèries, wikis i si en trobes, webquests. Fixa’t en les activitats i els recursos que s’hi plantegen. Comença des d’un bloc que continga enllaços variats.

2. Observa els diferents recursos audiovisuals (fotos, videos de youtube, powerpoints, música, falques radiofòniques de programes...) que hi fan servir i pensa en aplicar-ne alguns a activitats concretes de la teua àrea.

3. Treballa en col•laboració amb companys de la mateixa disciplina o fes activitats transversals per incorporar al teu bloc, al teu wiki, col•legues de música, de dibuix, d’audiovisuals, de ciències... Així l’experimentació farà la tasca més enriquidora i encoratjadora. (Jo no m’ho he muntat així enguany i és el que m'ha condicionat negativament).

4. El nostre institut –nou de trinca- compta amb quatre aules d’informàtica. Demanem al cap d’estudis que una de les tres hores lectives setmanals de llengua les incloga a l’aula d’ordinadors. Si més no, caldrà comptar amb una hora quinzenal.

5. Elabora una breu programació complementària del teu treball de llengua amb objectius, continguts, metodologia (una tasca, que dirien els anglosaxons), en què el suport siga un bloc d’aula, d’alumne, o un wiki. Un exemple que intentà Carolina, col•lega de català a Blanes, fou que elaboraren un diari personal on es presentaven i parlaven d’ells mateixos, dels gustos, d’opinions quotidianes. Des del jo es pot provocar la creació. Anant més enllà, s’hi poden proposar treballs de recerca o de creació, i s’hi pot fomentar, al començament, l’opinió per mitjà dels comentaris a les entrades. Millor en horari de classe.

6. Deixa’t un any acadèmic per a llegir, aprendre i albirar les possibilitats del mitjà, alhora que encetes algun miniprojecte en col•laboració amb d’altres col•legues –millor- i després avalua’n resultats. Allò que et servisca a tu és el que compta, i no ho pots saber si no ho dus a la pràctica.

7. Tingues clar que blocs i wikis són recursos que poden esdevenir útils o un rotllo segons com plantegem les activitats –igual que la pissarra, el video, les lectures...- Si el xat, el mp3, els videoclips o el sms els agraden, per què no fem servir recursos semblants amb la mateixa finalitat?

8. T’oferisc la meua modesta col•laboració i suport perquè pugues encetar amb il•lusió aquest camí experimental i prometedor. No es tracta només d’una moda internàutica. És un recurs potent que ens il•lusiona a molts de nou perquè la seguretat de l’aula i la pissarra cada vegada ens garanteix menys l’interés de l’alumnat. Per això no ho visques com una novetat passatgera i sí com un procés d’aprenentatge amb daltabaixos i èxits.
I ara, com és de rigor, envie el meme a Ana i a Josep. Fins aviat, a Ayerbe.


Comentaris