Ahir Felipe Zayas va continuar un meme que va descobrir al bloc de Leonor Quintana: “Cinc coses que no sabeu de mi”. Em resultà molt incitadora la seua consideració prèvia sobre la separació entre el jo autor del bloc i el jo personatge, així com l’afirmació que deixa habitualment fora dels textos tot element autobiogràfic. En el joc que proposava el meme va caure en el "parany" de parlar del seu jo autor del bloc, trencant de forma breu i amable els límits autoimposats. Ara em queda un dubte −en faig broma− i és saber si les cinc dades aportades són reals de l’autor o són del personatge construït, i si les consideracions prèvies per a sincerar-se no són també una construcció del personatge que un es crea al llarg dels posts i comentaris escrits –fixeu-vos que l’estil en cada cas és molt diferent−. No deu ser un recurs literari més? El que pretén el meme de dalt és interrompre durant un moment els temes que ens ocupen als blocs per tal que oferim una imatge més polièdrica de nosaltres? No ho sé. Tot això m’ha vingut al cap perquè he començat a rellegir el primer llibre d’Assaigs de Montaigne, en la traducció de Vicent Alonso en Proa, i m’ha agradat molt el prefaci al lector on presenta el seu jo autor-personatge com a matèria del llibre donat que es relaciona amb l'objecte que tractem. Per això, tot deixant portes obertes a la reflexió, reproduïsc més avall aquest prefaci. Amb ell, Montaigne respon probablement al recurs retòric de la captatio benevolentiae de l'escrit, però sobretot ens interessa perquè caracteritza el seu perfil d'enunciador, la finalitat, el destinatari i el tema central dels assajos: l'escriptor (com a ésser humà en societat), i rere la lectura del llibre concloem que analitza els vicis i les virtuts intemporals que practica tota persona, recolzant-se en centenars d'arguments d'autoritat. Aquest és el tema de molts blocs personals des de l'origen.
Una consideració final. El que és evident és que cadascú construeix als blocs el seu jo personatge de manera propera o allunyada al jo autor biogràfic, com li ve de gust. Es tracta d’opcions lliures que poc tenen a veure amb el manual d’estil del bloc. Aquest nou suport electrònic (per a la informació i la comunicació) és un espai navegable de múltiples recursos, tants com el llibre, la ràdio, el cine, la televisió i el telèfon han possibilitat de moment. Però als nostres blocs preferits l’autenticitat del jo emissor conegut –més o menys amagat o biogràfic- i la gran interacció que permeten, són factors que donen credibilitat al mitjà, ja tinga aquest finalitat científica, educativa o personal.
«AL LECTORAcí tens, lector, un llibre de bona fe. Des de l’inici t’adverteix que no m’hi he proposat cap altre fi que no siga domèstic i privat. No he tingut en compte cap consideració sobre el teu servei, ni sobre la meua glòria. Les meues forces no són capaces d’un tal disseny. L’he consagrat a la comoditat particular dels meus parents i amics, de manera que, quan m’hagen perdut (fet que prompte els succeirà), hi puguen retrobar alguns trets de les meues condicions i humors, i així nodriran més íntegrament i vivament el coneixement que han tingut de mi. Si haguera buscat el favor del món, m’hauria engalanat millor i m’hauria presentat amb una conducta estudiada. Vull que se m’hi veja en el meu costat simple, natural i ordinari, sense contenció i artifici: perquè sóc jo que em pinte. Els meus defectes s’hi llegiran de viu en viu, com també la meua forma natural de ser, tant com el respecte públic que me l’ha permesa. Si haguera estat entre aquelles nacions que, segons diuen, encara viuen sota la dolça llibertat de les primeres lleis de la natura, t’assegure que de gust m’hi hauria pintat tot sencer, i tot nu. Així, lector, jo mateix sóc la matèria del meu llibre: no és cap raó perquè esmerces el teu lleure en un assumpte tan frívol i tan va. Adéu, doncs; de Montaigne estant, aquest primer de març de 1580.»
P.S. Sorprés gratament, algunes hores després he llegit l'excel·lent reflexió que va escriure ahir Eduardo Larequi al seu bloc sobre el mateix tema d'aquesta entrada i compartisc en gran mesura la seua opinió. Avui, Larequi ha continuat indagant per mitjà d'una nova entrada sobre la construcció del "tu" als blocs, un nou aspecte d'investigació i debat que no és alié a l'estudi de la comunicació humana. No deixeu de llegir-les. N'hi ha tema per a dies.
Comentaris
M'interessa el tema que encetes sobre la construcció del personatge als blocs. En sé molt poca cosa, però em sembla que a mi el que més aviat m'interessaria és la deconstrucció del personatge que ens hem anat construïnt des de la nostra infantesa. No sé si m'explico. per ara, el que m'interessa de l'escriptura és l'autoconeixemnt i vull mantenir el principi de sinceritat inviolable. Els blocs, però són públics i això condiciona l'escriptura, pero és bonic trobar-hi allò que compartim, allò en què som tots semblants i també m'entendreix llegir de vegades com ens mentim, com deixem que qui parli sigui precisament el personatge. Es el que hem escrit, de veritat, allò que volíem dir?